De la mateixa manera, si l’anàlisi dels recursos del còmic resulta més que positiu, el treball pràctic pot servir també, a més de per aprendre aquest recursos, per treballar la matèria a la vegada que es desenvolupen obres pròpies adaptades a interessos i capacitats o per estimular el treball en grup, assumint en cada grup, per exemple, cada alumne un rol diferent en el procés de producció com els de guionista, dibuixant, entintador o colorista.
El fet que, a més, el còmic sigui un gènere en el que s’han produït obres molt recomanables per diferents franges d’edat permet adaptar els exemples i el treball a primer i segon cicle de l’Educació Secundària i per al Batxillerat.
Avui dia, doncs, un gènere molt desenvolupat, el còmic té els seus precedents (i n’hereta el nom) en la tira còmica, narració breu d’alguna anècdota que ja estableix alguns dels elements claus del còmic i que com a complement humorístic de diaris i altres publicacions es va començar a treballar a finals del s. XIX, aconseguint gran èxit als USA a primers del s. XX i suposant també la referència clau per l’inici de l’animació americana. Si el dibuix humorístic o la caricatura ja era habitual d’abans amb aquest ús, amb la tira còmica, en l’intent de narrar una acció, es comença a fer servir la vinyeta i apareixen per primera vegada els globus o els contenidors del text per representar la parla dels personatges.
És curiós, en aquest sentit, veure com en “The Yellow Kid” d’Outcault, començat en 1985 a les pàgines d’un diari i considerat el primer còmic de la història, el text del personatge principal, un noi xinès, apareix escrit dins el seu vestit. L’ús del globus, però, es va fer de seguida habitual i, a més, davant de l’èxit d’aquestes primer experiències, les tires es van anar ampliant en extensió i continguts. “Little Nemo” (1905) de W. McCay (un dels pares de l’animació, que portaria aquest personatge al moviment per stop-motion) és un exemple del ràpid desenvolupament del gènere en els seus primers anys.
Però l’esclat definitiu pel món del còmic arriba cap als anys 30. L’ampliació des d’aquests inicis dels temes que es tractaven, que per les possibilitats del medi es va fer cap a les històries fantàstiques, d’evasió i de ciència ficció, i el seu progressiu arrelament en el públic van fer el pas perquè les tires es poguessin fer més llargues i amb la regularitat necessària per tractar-les. D’aquesta manera va néixer el còmic book, publicació completament dedicada al còmic.
Aquesta primera gran època del còmic, la de la ràpida difusió del nou format del còmic book, és coneguda avui dia com l’Edat d’Or del còmic, i s’identifica normalment amb la dècada que comença el 1929, data en la que es publiquen els primers còmic books, i acaba el 1939, quan comença l’aturada en aquest procés d’expansió i indagació constant de les possibilitats del format. Els anys següents, els de la II Guerra Mundial, donarien un enfocament diferent a aquesta producció, però encara aportarien una enorme publicació de còmics, especialment dels herois d’aire guerrer o patriòtic, pel que molts consideren que aquesta Edat d’Or, en concret per aquesta indústria americana que veuria aquí un producte d’enormes possibilitats de difusió, s’allarga precisament des de l’última part dels 30s fins a bona part dels 40s, essent en aquest últims anys quan es produeix una important aturada i recessió de les publicacions.
En qualsevol cas, en tota aquesta època es pot trobar el naixement de personatges i sèries de publicacions que han tingut gran rellevància per la història del gènere. “Dick Tracy” (1931) amb les seves històries detectivesques, “Flash Gordon” (1934) com una de les primeres grans històries de ciència ficció del còmic, “Superman” (1938) en l’inici de tot un subgènere de la ciència ficció, el dels superherois, que ha tingut especial acollida i desenvolupament, o “Tarzan” (1939), prototipus de les històries fantàstiques i exòtiques que agradaven en aquest època, en són alguns dels més grans exponents.
Amb la II Guerra Mundial, però, com s’ha dit, hi ha una aturada del procés d’expansió. Els valors a promoure canvien i la indústria de l’entreteniment en què s’havia convertit el còmic ha de canviar necessàriament. Moltes de les publicacions anteriors s’aturen, i l’exotisme i la ciència ficció es canvien o es posen al servei de la propaganda de la nació. Així, els personatges estrella del moment lluiten pels interessos polítics i militars del seu país, persuadint els joves de la raó i els valors de la seva causa. Popular és, per exemple, el cas del “Capità Amèrica”, soldat bandera dels USA en la seva lluita contra als nazis, que es va convertir en una icona del còmic en aquell moment, a més de consolidar-se en una sèrie que a dia d’avui ha publicat més de 600 números mensuals. Però a més d’aquest clar exemple es fa evident la difusió d’aquest nou tipus de còmic arreu del món en històries com les del “Guerrero del Antifaz” o després de “El Capitán Trueno”, més localment però també dirigides per l’esperit de lluita per la seva terra, o inclòs en curiosos exemples de còmics en els que encara s’integra al nou esperit la fantasia, l’exotisme i la ciència ficció anterior, com és el cas de l’home-submarí Namor, príncep de la llegendària Atlantis, que de cop i volta decideix batallar contra la injustícia del nazisme.
Lluny d’excentricitats com aquesta, passada la Guerra hi ha un enorme descens d’aquests temes i el còmic arriba a tocar fons. El tema que s’havia popularitzat més, el dels herois, ara queda sense guerra en la què lluitar i els seus valors semblen cada vegada més desfasats. A més, en aquells anys, principalment durant els 50s, el cinema viu una de les seves etapes més populars i es generalitza la televisió, que guanya ràpidament al còmic en la seva funció d’explicar històries d’entreteniment i evasió. El còmic, llavors, torna a reduir-se a un paper menor, bàsicament humorístic i moltes vegades delirant, aquesta vegada, al contrari dels seus inicis, segurament per la influència de l’animació de l’època.
Però és en el seu pitjor moment quan el còmic posa les bases pel seu renaixement. Per una banda, tornen a sorgir les tires còmiques més senzilles i a partir d’elles es comencen a popularitzar els còmics per nens, i de l’altra, neix un còmic per adults que es fa càrrec dels temes que la televisió i el cinema, per la seva gran distribució, no pot tractar sense generar polèmica.
El còmic, amagat en la seva petita distribució de llavors, era un terreny amb menys censura que la televisió i donava moltes més possibilitats pels guions, sense restriccions d’escenografia o efectes.
D’aquesta manera, la crítica i la sàtira es van fer habituals fins i tot en les publicacions que s’inspiraven més en el còmic humorístic i juvenil. D’aquest moment data el naixement de famoses publicacions com l’“Snoopy” o el “Charlie Brown” de Schulz o la “Mafalda” de Quino, d’entre les que retornen més a la tira còmica (amb aquest nou aire reflexiu i de crítica), el “Corto Maltese” d’Hugo Pratt o la “Valentina” de G. Crepax d’entre el còmic més adult, o l’”Astèrix” de Goscinny i Uderzo i el “Tintín” d’Hergé entre els còmics d’aventures de tipus humorístic, al final segurament també els més populars.
Aquestes publicacions, a més, posen en evidència un altre canvi en la indústria del còmic. I es que, de centrar-se bàsicament en els USA, aquesta renovació i renaixement del gènere arriba bàsicament des d’Europa, normalment des del que es coneix com l’escola franco-belga, diferenciada inclòs en el dibuix de l’americana, i que suposa la segona gran escola de còmic internacionalment.
En qualsevol cas, aquesta nova empenta es fa tan acusada als 60s que també als USA es torna a reprendre el còmic-book, i fins i tot es recuperen la ciència ficció i els herois. Aquests anys, entrada la dècada dels 60s i per molts crítics fins els primers 80s, són coneguts per aquestes circumstàncies i dins del món del còmic com l’Edat d’Argent.
Exponent clar d’aquesta regeneració dels 60s és el naixement llavors de les dues gran companyies que han portat el pes de la producció de còmic-books des d’aleshores, la DC Còmics, primer, i la Marvel Còmics, després. Amb elles tornen els superherois, la fantasia i la ciència ficció, primer en la tradició anterior d’històries de fets extraordinaris i, amb l’èxit a la part del mercat més jove, desprès orientant-se al món adolescent i de la “vida real”.
De ser alienígenes o èssers fantàstics, veterans guerrers que esdevenen protectors dels valors, tota una nova línia d’herois de finals dels 60s passa a omplir-se d’adolescents normals que reben poders per algun fet sobrenatural o pseudo-científic. Amb el principal exponent de l’Spiderman d’Stan Lee i S. Ditko, aquest pas va acabar de fer el còmic un gènere de distribució i repercussió mundial i va donar a la indústria nord-americana l’empenta necessària per sobreviure, més enllà de la predisposició per tractar temes més socials i pessimistes dels 80s, la crisi dels 90s o l’actual “revival” del còmic d’inspiració en el de l’Edat d’Argent, i al marge de l’evolució gràfica que paral·lelament s’ha viscut, amb el gust pel dibuix d’estudi anatòmic que van encapçalar John Buscema o Neal Adams a finals dels 60s i els 70s, el trencament de l’estructura hieràtica de les vinyetes en favor de la disposició més lliure que va tornar a encapçalar el propi Adams, la deformació i simplicació dels personatges dels 90s, el començament dels còmics pintats que va popularitzar Alex Ross o l’entrada dels ordinadors en el mecanisme de producció, especialment pel color.
L’arribada a Occident del còmic japonès, anomenat “manga”, marca també aquesta expansió, fins al punt de situar-se avui dia l’escola japonesa (la tercera gran del món del còmic) com la que més èxit té entre les noves generacions de lectors.
Intentem, doncs, fer servir més el còmic per desenvolupar les nostres activitats habituals, sempre i quan aquestes es puguin tractar des d'aquest medi, o al menys potenciem la seva lectura.
Algunes recomanacions:
Marvels, de K. Busiek i Alex Ross, per la seva importància en la innovació gràfica als 90s i pel seu repàs al còmic de l’Edat d’Or americana. Disponible a Editorial Panini.
I si agrada...
Kingdom Come, de M. Waid i Alex Ross, una de les més grans obres del gènere en els mateix registre. Disponible a Editorial Planeta DeAgostini.
Supreme, d'Alan Moore i R. Veitch, per la seva manera divertida i brillant de repassar la història del còmic americà a la vegada que crea una història totalment funcional i integrada en el gènere del seu moment. Disponible a Editorial DeBolsillo.
I si agrada...
Watchmen, de A.Moore i D.Gibbons, la novela gràfica més aclamada de la història del gènere, en un registre més seriós i complicat que l'anterior però absolutament imprescindible si ja s'ha aconseguit un hàbit de lectura de còmic. Disponible a Norma Editorial.
V de Vendetta, d'A.Moore i D.Lloyd, per la seva atractiva crítica política i social capaç de fer veure la cara més seriosa del còmic i canviar la concepció de qualsevol no convençut del medi. Disponible a Norma Editorial.
I si agrada...
Máscaras, de F.Menor, un apropament local al còmic de contingut polític. Disponible a Editorial Pasionporloslibros.
